La protesta i la reivindicació són sempre lícites. Però quan aquestes es manifesten a través del vandalisme, la raó de la que puguin ser objecte passa a un segon plànol. Aquest ha estat el cas de la campanya de pintades de caire anti-sistema i anti-capitalista, amb la que ahir ens trobàvem a façanes públiques i privades i a equipaments i edificis del patrimoni comú com l’Ajuntament, el Castell o la Sala Pal·ladius.Evidentment no dignificaré aquestes actituds entrant a debatre el contingut dels missatges que contenien aquestes pintades. Avui, el que crec que és imprescindible, és una reflexió sobre com vehiculem les nostres protestes, queixes o incomoditats i quin cost tenen actes com els registrats ahir per al conjunt de la ciutadania.
En un moment com l’actual, en el que els drets d’opinió i d’expressió no només estan abastament reconeguts sinó que, gràcies a les noves tecnologies, cada dia tenim més mitjans i de major qualitat per a exercir-los, no crec que sigui comprensible que les idees es donin a conèixer a través de fer malbé el patrimoni comú o la propietat privada. Un missatge viral a les xarxes socials, un bloc de denúncia, una frase que corre per la missatgeria instantània... qualsevol d’aquests senzills gestos de protesta són més efectius que una pintada. Però requereixen d’una estima per la convivència i pel bon veïnatge que alguns, molt pocs, segurament, sembla ser que desconeixen.
Malauradament, aquest desconeixement és quelcom que paguem entre tots. Sense anar més lluny, ja al 2012 valoràvem la despesa que provoca a les arques públiques el vandalisme en 72.000 € anuals. No és en absolut una xifra menyspreable i, molt menys, en uns moments com els actuals en els que aquests diners són tan necessaris en les escoles bressol o per a la subvenció de programades d’ocupació. I jo em pregunto: veritablement, aquells que provoquen una despesa d’aquesta magnitud dels recursos públics, poden erigir-se en portaveus dels drets socials? Realment tenen una sincera preocupació per assolir una societat millor, més justa i igualitària? Ho dubto.
Evidentment aquests actes ja estan en mans de la policia per fer que els responsables restitueixen el que entre tots, a dia d’avui, hem de pagar de les nostres butxaques. Però, més enllà, crec que hem de reflexionar sobre quina és la línia que separa la protesta del vandalisme. Perquè, mentre que d’una banda trobem els valors sobre els que hem fonamentat el nostre ideal de democràcia, de l’altra només trobarem un discurs tan buit com prescindible.
 |
| Ismael Àlvarez Alcalde de Pallejà |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada